El imbécil és una coproducció de les companyies La Isla (Argentina), Vizconde Producciones (Mèxic) i l'Aula de Teatre de Palafrugell. La fusió entre tres grups de teatre diferents ha aconseguit un resultat magnífic. La simbiosi entre la cultura i la manera de treballar de les companyies llatinoamericanes i la catalana és una mostra de la grandesa del teatre amateur, de les ganes d'experimentar noves formes de fer teatre, de viure'l d'una manera apassionant. Des del primer minut, una tenebrosa penombra submergia l'espectador en una atmosfera tensa, carregada d'odi i temors. El fum que brollava de l'escena ballava al compàs d'uns personatges inquietants i, en tot moment, dissenyats per conferir una trama amarga i dolorosa. Ambientada a  l'Itàlia del segle XIX, un home agonitza pels carrers del poble amb l'única esperança de venjar la mort del seu amic Lulú Pulino, de qui l'han titllat d'imbècil per haver-se suïcidat sense abans lluitar contra l'enemic polític.

Una experiència commovedora que m'ha fascinat fins l'últim instant. Una mostra entusiasta de la constància i el talent artístic que ha cobert d'or l'escenografia i els seus personatges. Un experiment que ha obert les portes a les relacions humanes i que em recorda a l’essència del teatre amateur, a les ganes de col·laborar, provar i viure noves maneres de fer teatre, de relacionar-se amb el món que ens envolta, de propagar l'energia i la importància d'un teatre que arriba a tot al món.

Unes hores abans de començar l'espectacle m'ha rebut tot l'equip per parlar de com ha viscut aquesta experiència. L'origen de l'espectacle el trobem amb la visita del director del Fitag, Martí Peraferrer, a Mèxic. Ell em va parlar de l'existència d'aquest festival i jo li vaig proposar un projecte ambiciós amb un treball conjunt, en aquest cas, amb actors catalans i, a partir d'aquest moment, vam contactar amb l'Aula de Teatre de Palafrugell a qui els va entusiasmar l'idea.

El imbécil es una coproducción de las compañías La Isla (Argentina), El Vizconde Producciones (México) y el Aula de Teatro de Palafrugell. La fusión entre tres grupos de teatro diferentes ha conseguido un resultado magnífico. La simbiosis entre la cultura y la manera de trabajar de las compañías latinoamericanas y la catalana es una muestra de la grandeza del teatro amateur, de las ganas de experimentar nuevas formas de hacer teatro, de vivirlo de una manera apasionante. Desde el primer minuto, una tenebrosa penumbra sumergía al espectador en una atmósfera tensa, cargada de odio y temores. El humo que brotaba de la escena bailaba al compás de unos personajes inquietantes y, en todo momento, diseñados para conferir una trama amarga y dolorosa. Ambientada en la Italia del siglo XIX, un hombre agoniza por las calles del pueblo con la única esperanza de vengar la muerte de su amigo Lulú Pulino, de quienes le han tachado de imbécil por haberse suicidado sin antes luchar contra el enemigo político.

Una experiencia conmovedora que me ha fascinado hasta el último instante. Una muestra entusiasta de la constancia y el talento artístico que ha cubierto de oro la escenografía y sus personajes. Un experimento que ha abierto las puertas a las relaciones humanas y que me recuerda a la esencia del teatro amateur, a las ganas de colaborar, probar y vivir nuevas maneras de hacer teatro, de relacionarse con el mundo que nos rodea, de propagar la energía y la importancia de un teatro que llega a todo el mundo.

Unas horas antes de empezar el espectáculo me ha recibido todo el equipo para hablar de cómo han vivido la experiencia de este espectáculo. El origen lo encontramos con la visita del director del Fitag, Martí Peraferrer, en México. Él me habló de la existencia de este festival y yo le propuse un proyecto ambicioso con un trabajo conjunto, en este caso, con actores catalanes y, a partir de este momento, contactamos con el Aula de Teatro de Palafrugell a quien los entusiasmó esta idea.

The jerk is a coproduction of Companies The Island (Argentina), The Viscount Productions (Mexico) and the Theatre Hall of Palafrugell. The merger between three different theater groups achieved a magnificent result. The symbiosis between culture and the way of working of the Latin American and Catalan companies is a sign of the greatness of amateur theater, the desire to experience new ways of doing theater, live in an exciting. From the first minute, a dark gloom immersed the viewer in a tense atmosphere, full of hate and fear. The smoke rising from the scene dancing to the beat of characters disturbing and, at all times, designed to impart a bitter and painful story. Set in nineteenth-century Italy, a man dying in the streets of the town with the only hope of avenging the death of his friend Lulu Pulino, of those who have labeled a fool to have committed suicide without a fight against political enemy.

A moving experience that I love to the very end. An enthusiastic of constancy and artistic talent that has overlaid the scenery and characters. An experiment that has opened the door to human relationships and that reminds me of the essence of amateur theater, to the desire to cooperate, try and experience new ways of making theater, to relate to the world around us, to spread the energy and the importance of a theater that reaches around the world.

A few hours before the show I received the team to talk about how they have lived the experience of this show. The source can be found by visiting the FITAG director, Martin Peraferrer in Mexico. He told me about the existence of this festival and I had proposed an ambitious project with Catalan and working with actors, from the moment we contacted the Theatre de Palafrugell who was enthusiastic about this idea.