(foto cedida per Irene Roé)

La companyia d'Arbúcies H6TEATRE mostra el seu talent dalt de l'escenari amb El verí del teatre, una adaptació de l'obra de l'autor Rodolf Sirera que desdibuixa la línia que separa la realitat de la ficció, la credibilitat de la farsa, el teatre del món que ens envolta en un marc de constant tensió. Una intel·ligent i hàbil interpretació amb una trama emocionant i reflexiva. Un actor de renom és citat a casa d'un marqués. Desconcertat pel motiu de la convocatòria, assisteix al seu palau aïllat de la civilització, inquiet i nerviós per l'estrena de la seva nova obra teatral...

L'espectador assisteix a una curta però intensa escena final d'una obra de teatre que supera la ficció. Les fantasies més perverses d'un magnat seran exercides amb brutal elegància verbal mentre que la seva víctima, el jove actor, es veurà atrapat dins la representació del seu gran i definitiu paper.

La companyia va sorgir de les ganes de fer teatre. "Al principi érem sis membres però, finalment, només vam quedar dos. Això no va acabar amb la il·lusió de tirar endavant un nou espectacle i vam decidir buscar-ne un on només hi apareguessin dos actors." El director de la companyia es mostrava impacient i esperançat per poder representar El verí del teatre ja que, per causes alienes, l'intent d'actuar es va veure frustrat dues vegades en anys anteriors.

La compañía de Arbúcies H6TEATRE muestra su talento en el escenario con El veneno del teatro, una adaptación de la obra del autor Rodolf Sirera que desdibuja la línea que separa la realidad de la ficción, la credibilidad de la farsa, el teatro del mundo que nos rodea. Una inteligente y hábil interpretación con una trama emocionante y reflexiva. Un actor de renombre es citado en casa de un marqués. Desconcertado por el motivo de la convocatoria, asiste a su palacio aislado de la civilización, inquieto y nervioso por el estreno de su nueva obra teatral ...

El espectador asiste a una corta pero intensa escena final de una obra de teatro que supera la ficción. Las fantasías más perversas de un magnate serán ejercidas con brutal elegancia verbal mientras que su víctima, el joven actor, se verá atrapado en la representación de su gran y definitivo papel.

La compañía surgió de las ganas de hacer teatro. "Al principio éramos seis miembros, pero, finalmente, sólo quedamos dos. Esto no acabó con la ilusión de sacar adelante un nuevo espectáculo y decidimos buscar uno donde sólo aparecieran dos actores." El director de la compañía se mostraba impaciente y esperanzado para poder representar El veneno del teatro ya que, por causas ajenas, el intento de actuar se vio frustrado dos veces en años anteriores.

The company from Arbúcies H6TEATRE show their talents on stage with venom of the theater, an adaptation of the work of the author Rudolf Sirera that blurs the line that separates fact from fiction, the credibility of farse the theater of the world around us. An intelligent and skillful interpretation with an exciting plot and reflective. A famous actor is said to house a mark. Baffled by reason of the call, attending to his palace isolated from civilization, restless and nervous about the premiere of his new play ...

The viewer attends a short but intense final scene of a play that is stranger than fiction. The most perverse fantasies of a magnate be exercised with verbal brutality and elegant while his victim, the young actor will be trapped in the performance of their big final paper.

The company grew out of the desire to do theater. "At first we were six members but ultimately only two were left. This did not end the dream of setting up a new show and decided to look for one with only two actors to appear." The director of the company showed hopeful and eager to represent venom of the theater because, through no fault, act the attempt was foiled twice in previous years.

 Atakados és la companyia de Bilbao que, enguany, ofereix un suggerent i audaç enfrontament amb les pors humanes. Ratas és un espectacle vigorós i fascinant que narra el procés de catarsi de tres aparents desconegudes que es troben tancades en un espai desconegut i desconcertant. Tres individus de móns molt diferents que comparteixen un passat comú. No saben com ni perquè, però el destí l'has ha reunit un dia qualsevol de les seves vides. Tres estils de vida molt diferents que produeixen un xoc inevitable que les conduirà a la seva part més tèrbola i dolorosa del seu passat. Tres dones que conviuen amb el pes d'un passat desagradable i, fins i tot, desconegut per una d'elles. Una creu que ha viscut diferents vides i que, finalment, s'ha reencarnat en una humana. L'altre viu la seva vida amb dificultats econòmiques i amb una falta d'afecte que, encara que no l'exterioritza, la seva història en fa constància. La darrera, una empresària que viu ocupada la major part del dia per la feina, sobreviu dins un món agitat en una constant pugna per mantenir el seu lideratge. L'abisme que les separa s'acaba desfent quan s'assabenten que dues d'elles havien estat parella i que, l'home, ara era una dona a imatge i semblança d'una lluitadora nata de les finances. La tercera, havia estat testimoni del moment en què la relació sentimental es va veure frustrada per la covardia. 

El rancor i la repressió les aboca a viure amb una ferida incurable, entre els estralls d'un passat que no les permet avançar, com a rates de claveguera que s’embolcallen dins un artifici, una manera de consumir-se lentament. 
Per les actrius, aquesta obra de teatre és especial ja que ha estat escrita per Ramón Perera, un gran amic. En unes declaracions hores abans de l'actuació, han expressat l'orgull que sentent de poder representar Ratas al Fitag. En temps de dificultats econòmiques, els entrebancs per tirar endavant un nou projecte són nombrosos però la il·lusió i la constància són dos valors fonamentals per assignar el teatre amateur el lloc que es mereix.

Atakados es la compañía bilbaína que, este año, ofrece un sugerente y audaz enfrentamiento con miedos humanos. Ratas es un espectáculo vigoroso y fascinante que narra el proceso de catarsis de tres aparentes desconocidas que se encuentran encerradas en un espacio desconocido y desconcertante. Tres individuos de mundos muy diferentes que comparten un pasado común. No saben cómo ni porqué, pero el destino las ha reunido un día cualquiera de sus vidas. Tres estilos de vida muy diferentes que provoca un choque inevitable que las conducirá a su parte más turbia y dolorosa de su pasado. Tres mujeres que conviven con el peso de un pasado desagradable e, incluso, desconocido por una de ellas. Una de ellas cree que ha vivido diferentes vidas y que, finalmente, se ha reencarnado en una humana. La otra vive su vida con dificultades económicas y con una falta de afecto que, aunque no la exterioriza, su historia lo constata. La última, una empresaria que vive ocupada la mayor parte del día por el trabajo, sobrevive en un mundo agitado en una constante pugna por mantener su liderazgo. El abismo que las separa se acaba deshaciendo cuando se enteran de que dos de ellas habían sido pareja y que, el hombre, ahora era una mujer a imagen y semejanza de una luchadora nata de las finanzas. La tercera, había sido testigo del momento en que la relación sentimental se vió frustrada por la cobardía.

El rencor y la represión las aboca a vivir con una herida incurable, entre los estragos de un pasado que no las permite avanzar, como ratas de alcantarilla que se envuelven dentro de un artificio, una manera de consumirse lentamente.
Para las actrices, esta obra de teatro es especial ya que ha sido escrita por Ramón Perera, un gran amigo. En unas declaraciones horas antes de la actuación, han expresado el orgullo que sienten de poder representar Ratas al Fitag. En tiempos de dificultades económicas, los obstáculos para sacar adelante un nuevo proyecto son numerosos pero la ilusión y la constancia son dos valores fundamentales para asignar el teatro amateur el lugar que se merece.

Atakados is a the company from Bilbao, which this year offers a suggestive and bold confrontation with our own lives. Rats show a strong and fascinating that chronicles the process of catharsis three apparent strangers who are locked in an unknown place and puzzling. Three individuals from very different worlds sharing a common past. Do not know how or why, but the fate you have met any day of their lives. Three very different lifestyles that produce a shock that inevitably lead to the most painful and murky past. Three women who live with the weight of an unpleasant past and even unknown to one. A cross has lived different lives and eventually be reincarnated as a human. The other live your life with financial difficulties and a lack of affection, although not exteriorizes, his story is proof. The last, an entrepreneur who lives busy most of the day to work, survive in a world shaken in a constant struggle to maintain its leadership. The gulf that separates just undoing when they find out that two of them were dating and that man was now a woman in the image of a fighter cream finance. The third had witnessed the moment the affair was frustrated by cowardice.

Resentment and repression leads to living with the incurable wound, between the ravages of a past that can not advance as sewer rats that wrapped inside a device, a way of eating slowly.
For the actresses, the play is special because it was written by Ramon Perera, a great friend. Speaking hours before the performance, expressed the pride they feel in being able to represent Ratas FITAG. In times of economic difficulties, the obstacles to setting up a new project are numerous but the enthusiasm and perseverance are two fundamental values ​​assigned to the amateur theater the place it deserves.

La companyia romanesa Microbis Theater- Dance Company ofereix un viatge vitalici amb l'espectacle Hurem- The human condition. Per fer-ho utilitza la dansa, un recurs artístic que embelleix i carrega de força i rigor la posada en escena. Amb coreografies seductores i passionals, cada pas és un ferm elogi a la retòrica a través de la dansa, un llenguatge visual que enriqueix la història i aporta un valor singular en aquesta successió d'etapes de la vida que conformen la condició humana. A través dels diferents protagonistes, l'espectador assisteix al transcurs d'una vida marcada per la infància, l'adolescència, la joventut, maduresa i vellesa, amb un final inevitable: la mort. L'odi, la vanitat, el sexe, l'amor, el patiment, la felicitat, la incomprensió...tots compartim un mateix estat, un mateix un procés que ens aboca a la mort. Per molt diferents que siguin els nostres camins escollits, l'individu es retroba inevitablement amb els seus semblants quan arriba la fi. Una manera de mostrar la naturalesa humana molt encertada i eloqüent on cada moviment és un ferm i  majestuós retrat de la vida.

La compañía rumana Microbios Theater-Dance Company ofrece un viaje vitalicio con el espectáculo Hurem-The human condition. Para ello utiliza la danza, un recurso artístico que embellece y carga de fuerza y ​​rigor la puesta en escena. Con coreografías seductoras y pasionales, cada paso es un firme elogio a la retórica a través de la danza, un lenguaje visual que enriquece la historia y aporta un valor singular en esta sucesión de etapas de la vida que conforman la condición humana. A través de los diferentes protagonistas, el espectador asiste al transcurso de una vida marcada por la infancia, la adolescencia, la juventud, madurez y vejez, con un final inevitable: la muerte. El odio, la vanidad, el sexo, el amor, el sufrimiento, la felicidad, la incomprensión... todos compartimos un mismo estado, un mismo un proceso que nos lleva a la muerte. Por muy diferentes que sean nuestros caminos elegidos, el individuo se reencuentra inevitablemente con sus semejantes cuando llega el fin. Una manera de mostrar la naturaleza humana muy acertada y elocuente donde cada movimiento se transforma en un majestuoso retrato de la vida.

The romanian company Microbes Theater Dance Company, touring with the show Hurem life-The human condition. To do this dance uses an artistic resource that beautifies and loads of strength and strictness staging. With seductive choreography and passion, every step is a strong rhetoric to praise through dance, visual language that enriches the story and provides a unique value in this succession of life stages that make up the human condition. Through the different characters, the audience attended the course of a life marked by childhood, adolescence, youth, maturity and old age, with a final inevitable death. The hatred, vanity, sex, love, suffering, happiness, misunderstanding ... we all share the same state, the same process that leads to death. Different as they are our chosen paths, the individual inevitably reunited with their peers when it reaches the end. One way to show human nature rightly and eloquently on every step becomes a majestic portrait of life.

(foto cedida per Irene Roé)

Antígona a Nova York, de la companyia figuerenca Tequatre ens apropa a una realitat punyent, dramàtica i malauradament cada vegada més arrelada a la nostra societat. Es tracta dels indigents, de la vida que transcorre paral·lelament a la nostra fútil i decadent existència, d'aquelles persones que han quedat atrapades dins un cercle vertiginós de banalitat i tristesa, vagant pel món desfavorides, absortes per la terrible penúria que els ha tocat viure. La seva quotidianitat es veu abocada a l'estretor i a una mancança efectiva que els afebleix en una aferrissada lluita per la  seva subsistència. Les drogues i l'alcohol són sovint un refugi on amagar-se, que permet evadir-los de la precarietat que els engoleix. La deshumanització, el procés pel qual l'individu perd els seus drets d'estricte necessitat, trastoca qualsevol concepció antropològica i s'ha convertit en un objecte d'estudi i, sobretot, en un fenòmen d'extrema preocupació. Aquesta realitat és un clar indici de l'error humà, d'una absoluta manca de reflexió. Una actitud que fàcilment adoptem la resta d'humans, des de casa, amb un plat a taula mentre observem el món que ens envolta des de la ignorància i ens atrevim a mostrar la nostra nècia superioritat. Els seus dies passen i sovint són objecte d'ignomínia. La crisi econòmica, social i ecològica que ocupa els nostres dies ha originat una nova jerarquia, el nou verí social. La indigència simbolitza la pèrdua de virtuts, valors i ambicions, d'un sostre, una feina, en definitiva, una qualitat de vida que tots mereixem. Antígona a Nova York és un fidel retrat de la indigència, del dia a dia de persones que només els queda un grapat d'andròmines, de cartrons per protegir-se i una vella i pudent manta que els resguardi de les nits més fredes. La bogeria i la drogoaddicció són el resultat més visible de l'aterridor pes que els afligeix com un malson que atrapa els seus somnis amb la convicció que, quan despertin, tot seguirà igual.  

Antígona en Nueva York, de la compañía figuerense Tequatre nos acerca a una realidad desgarradora, dramática y desgraciadamente cada vez más arraigada en nuestra sociedad. Se trata de los indigentes, de la vida que transcurre paralelamente a nuestra fútil y decadente existencia, de aquellas personas que han quedado atrapadas dentro de un círculo vertiginoso de banalidad y tristeza, vagando por el mundo desfavorecidas, absortas por la terrible penuria que los ha tocado vivir  Su cotidianidad se ve abocada a la estrechez y una carencia afectiva que los debilita y los lleva a una enconada lucha por su subsistencia. Las drogas y el alcohol son a menudo un refugio donde esconderse y les permite evadirse de la precariedad que los engulle. La deshumanización , el proceso por el cual el individuo pierde sus derechos de estricta necesidad, trastoca cualquier concepción antropológica y se ha convertido en un objeto de estudio y , sobre todo , de extrema preocupación. Esta realidad es un claro indicio del error humano, de una absoluta falta de reflexión. Una actitud que fácilmente adoptamos el resto de humanos, desde casa, con un plato en la mesa mientras observamos el mundo que nos rodea desde la ignorancia y nos atrevemos a mostrar nuestra necia superioridad. Los días pasan y menudo se recae en el ignominia, en una falta de extrema despreocupación. La crisis económica, social y ecológica que ocupa nuestros días ha originado una nueva jerarquía, el nuevo veneno social. La indigencia simboliza la pérdida de virtudes, valores y aspiraciones, de un techo, un trabajo, en definitiva, una calidad de vida que todos merecemos. Antígona en Nueva York es un fiel retrato de la indigencia, del día a día de personas que sólo les queda un puñado de trastos, de cartones para protegerse y una vieja y maloliente manta que los resguarde de las noches más frías. La locura y la drogadicción son el resultado visible del aterrador peso que los aflige con una pesadilla que atrapa sus sueños con la convicción de que , cuando despierten , todo seguirá igual .

Antigone in New York , the company figuerense Tequatre us closer to a reality harrowing, dramatic and unfortunately more and more ingrained in our society. It is destitute of life that runs parallel to our vain and decadent existence, of those who have been trapped inside a circle spiraling banality and sadness, wandering the world's disadvantaged, absorbed by the terrible hardship that has had to live his daily life is doomed to the narrowness and lack of affection that weakens and leads to a bitter struggle for subsistence. Drugs and alcohol are often a safe place to hide and allows them to escape the insecurity that engulfs them. The dehumanization, the process by which the individual loses his rights of strict necessity , disrupts any anthropological and has become an object of study and, above all, of extreme concern. This fact is a clear indication of human error, a total lack of reflection. An attitude that easily adopt the remaining humans, from home, with a plate on the table as we watch the world around us from ignorance and dare to show our superiority foolish . Days pass and often falls in disgrace in a lack of extreme nonchalance. The economic, social and ecological occupying our days has led to a new hierarchy, the new social poison. Destitution symbolizes the loss of virtues, values ​​and aspirations, shelter, a job, in short, a quality of life that we all deserve. Antigone in New York is a true portrayal of indigence  the daily life of people who are left to a handful of dishes from cartons to protect and smelly old blanket to protect them from the coldest nights. The madness and drug addiction are the visible result of the terrifying weight afflicts them with a nightmare that catches your dreams with the conviction that, when they wake up, nothing will change.

Estrips, de la companyia Tet, Grup de Teatre del Casino Llagosterenc ens convida a viure una història que barreja la realitat i la ficció, on tot el que s'imaginen els personatges és perfectament lícit dins la realitat quotidiana. Les protagonistes, dues dones que viuen al mateix bloc de pisos, tenen una vida corrent, lluny de l'acció i la vitalitat que necessiten per omplir-se d'emocions. Una és metgessa, viu sola i manté una relació d'amants amb un empresari casat. Això no la satisfà i aboca tots els seus esforços en escriure una obra de teatre, una història versemblant, amb personatges de carrer. Per fer-ho, envairà la intimitat de la seva veïna per tal d'extreure idees per la seva obra. Quan la veïna sent les seves paraules reproduïdes en una gravadora s'exalta, no es pot creure com l'ha enganyada d'aquesta manera. Però el que ella no sap és que s'ha convertit en un model, en un motlle, una imitació per configurar els personatges del relat teatral. Al principi, refusa la idea amb rotunditat encara que, poc a poc, s'adonarà que de tot això, en pot sorgir un argument trepidant. 

Les dues dones iniciaran un viatge per experimentar els límits de la realitat i la ficció indagant en una història fàcilment aplicable a moltes famílies desestructurades que conviuen amb el dolor i el patiment del joc i el beure. Un espectacle curiós, divertit i alhora colpidor que reivindica el paper d'una dona lluitadora però que viu sotmesa al salvatgisme d'un marit que arriba cada dia a casa amb unes quantes copes de més i es desentén de la seva família. 

Estrips, de la compañía Tet, Grupo de Teatro del Casino Llagosterenc nos invita a vivir una historia que mezcla la realidad y la ficción, donde todo lo que se imaginan los personajes es perfectamente lícito dentro de la realidad cotidiana. Las protagonistas, dos mujeres que viven en el mismo bloque de pisos, tienen una vida corriente, lejos de la acción y la vitalidad que necesitan para llenarse de emociones. Una es médica, vive sola y mantiene una relación de amantes con un empresario casado. Esto no la satisface y vierte todos sus esfuerzos en escribir una obra de teatro, una historia verosímil, con personajes de la calle. Para ello, invadirá la intimidad de su vecina para extraer ideas para su obra. Cuando la vecina siendo sus palabras reproducidas en una grabadora exalta, no se puede creer como lo ha engañado de esta manera. Pero lo que ella no sabe es que se ha convertido en un modelo, en un molde, una imitación para configurar los personajes del relato teatral. Al principio, rechaza la idea con rotundidad aunque, poco a poco, se dará cuenta que de todo ello, puede surgir un argumento trepidante.

Las dos mujeres iniciarán un viaje para experimentar los límites de la realidad y la ficción indagando en una historia fácilmente aplicable a muchas familias desestructuradas que conviven con el dolor y el sufrimiento del juego y la bebida. Un espectáculo curioso, divertido ya la vez chocante que reivindica el papel de una mujer luchadora pero que vive sometida al salvajismo de un marido que llega cada día a casa con unas cuantas copas de más y se desentiende de su familia.

Estrips, the Company Tet Grupo de Teatro Casino invites us Llagosterenc vivir a story that blend Reality and the Fiction, donde todo los personajes imaginary that it is perfectly lawful dentro de la realidad everyday. Las protagonists, two mujeres that in the very ALIVE blocked flats, Tienen living POINT, away from the Action and that the vitalidad necesitan for llenarse of emotions. One is medical, and maintained the single vive a relationship with an employer Married Lovers. This is not the vierte pleases y todos sus esfuerzos escribir in a theater play, a likely story, con personajes de la calle. Para ello, invadirá secluded su vecina extras for ideas for your work. When the vecina siéndo sus palabras reproducidas a burner raises, créer not carry deceived as it has in this way. But what she did not know is that it has turned into a model in a molde an imitation configure them for the story personajes theater. In principle, the idea rechaza with rotundidad Although, poco a poco, which is now on account of todo ello, an argument arose carry trepidante.

Las mujeres start a trip for two to experience them limits indagando Reality and fiction in the story easily applicable muchas familias desestructuradas we live with the pain and the sufrimiento juego y of the drink. Curious spectacular, fun ya vez the shocking claim that the Role luchador but a woman who sometida vive the savagery of a pairing that arrive every day at home with unas cuantas drink more and be desentiende of his family.

Impactant, esplèndid i admirable. La perfecció interpretativa envaeix l'escenari amb l'espectacle Comedy of love or 33 misfortunes, de la companyia russa Grotesque, Surgut. Un homenatge al teatre de Chaplin a través de les seves pel·lícules mudes. No calen paraules ja que els gestos engoleixen qualsevol so.

La història explica les vicissituds d'una parella per consumar el seu amor. Aquest és el punt de partida del qual se'n deriva una impecable interpretació, amb un llenguatge visual que et deixa bocabadat. Cada gesticulació és el resultat d'una consecució de moviments brillants i perfectament estudiats. La interacció entre els personatges mostra una complicitat admirable, fruit d'hores i hores d'assaig esgotador. Res més a dir, les paraules es queden curtes per descriure aquest prodigi. Realment, Comedy of love or 33 misfortunes es mereix un reconeixement a un esforç inimaginable per engendrar una peça teatral d'una qualitat excepcional. Sens dubte, una ocasió sensacional per gaudir del teatre i aixecar-se de la butaca per aplaudir.

Impactante, espléndido y admirable. La perfección interpretativa invade el escenario con el espectáculo Comedy of love oro 33 misfortunes, de la compañía rusa Grotesque, Surgut. Un homenaje al teatro de Chaplin a través de sus películas mudas. No hacen falta palabras ya que los gestos engullen cualquier sonido.

La historia cuenta las vicisitudes de una pareja para consumar su amor. Este es el punto de partida del que se deriva una impecable interpretación, con un lenguaje visual que deja boquiabierto. Cada gesticulación es el resultado de una consecución de movimientos brillantes y perfectamente estudiados. La interacción entre los personajes muestra una complicidad admirable, fruto de horas y horas de ensayo agotador. Nada más que decir, las palabras se quedan cortas para describir este prodigio. Realmente, Comedy of love oro 33 misfortunes se merece un reconocimiento a un esfuerzo inimaginable para engendrar una pieza teatral de una calidad excepcional. Sin duda, una ocasión sensacional para disfrutar del teatro y levantarse de la butaca para aplaudir.

Shocking, splendid and admirable. Perfection interpretive invades the stage with the show of love or Comedy 33 misfortunes of the Russian company Grotesque, Surgut. A tribute to Chaplin theater through his silent films. Words are not needed because the gestures guzzle any sound.

The story tells the vicissitudes of a couple to consummate their love. This is the point from which is derived a flawless performance with a visual language that leaves you speechless. Each gesture is the result of achieving a bright and well studied movements. The interaction between the characters shows complicity admirable, the result of hours and hours of grueling testing. Nothing more to say, words fall short to describe this miracle. Actually, Comedy or 33 misfortunes of love deserves recognition unimaginable effort to generate a play of exceptional quality. Certainly a sensational opportunity to enjoy the theater and get up from their seats to applaud.

Popol-Vuh, soplo de vida, de la companyia mexicana CIA. Del Centro Cultural Jalil Gibrán, Puebla, és un espectacle sensacional i esplendorós on els colors i la magnificència escenogràfica cobreixen d'art el llenguatge audiovisual d'aquesta història. Un homenatge a la vida, a la naturalesa que ens envolta i la que ha permès la nostra existència. Mitjançant la mitologia del poble Maya, la trama trasllada l'espectador a un viatge fascinant pels textos de Popol- Vuh, el llibre sagrat dels mayes.

La gestualitat dels actors penetra de manera hipnòtica a través de les nostres retines. Una visió del món que ens recorda la insignificança de l'home envers la naturalesa. No obstant, hem estat capaços d’emmalaltir la terra amb el nostre afany destructor. L'harmonia és un concepte obsolet, ja no és possible una convivència entre la natura i la mà implacable de l'individu.

Una proposta reflexiva a càrrec de la llatinoamericana CIA. Del Centro Cultural Jalil Gibrán, Puebla, els quals es mostren orgullosos i satisfets de poder mostrar al món el seu llegat cultural que ha perdurat fins als nostres dies. L'intercanvi d'idees es va produir quan Martí Peraferrer va viatjar a Mèxic i va quedar impregnat del territori i la seva tradició. És en aquell moment quan Martí convida a la companyia a representar el seu espectacle a Girona. Una decisió que ha embadalit a un públic entregat i amb ganes de conèixer la història. Girona i Mèxic, dos indrets separats per milers de quilòmetres però que els ha unit la passió per teatre.

Popol-Vuh, soplo de vida, de la compañía mexicana CIA. Del Centro Cultural Jalil Gibrán, Puebla, es un espectáculo sensacional y esplendoroso donde los colores y la magnificencia escenográfica cubren de arte el lenguaje audiovisual de esta historia. Un homenaje a la vida, a la naturaleza que nos rodea y la que ha permitido nuestra existencia. Mediante la mitología del pueblo Maya, la trama traslada al espectador a un viaje fascinante por los textos de Popol-Vuh, el libro sagrado de los mayas.

La gestualidad de los actores penetra de manera hipnótica a través de nuestras retinas. Una visión del mundo que nos recuerda la insignificancia del hombre hacia la naturaleza. Sin embargo, hemos sido capaces de enfermar la tierra con nuestro afán destructor. La armonía es un concepto obsoleto, ya no es posible una convivencia entre la naturaleza y la mano implacable del individuo.

Una propuesta reflexiva a cargo de la latinoamericana CIA. Del Centro Cultural Jalil Gibrán, Puebla, los cuales se muestran orgullosos de poder mostrar al mundo su legado cultural que ha perdurado hasta nuestros días. El intercambio de ideas se produjo cuando Martí Peraferrer viajó a México y quedó impregnado del territorio y su tradición. Es en ese momento cuando Martín invita a la compañía a representar su espectáculo en Girona. Una decisión que ha embelesado a un público entregado y con ganas de conocer la historia. Girona y México, dos lugares separados por miles de kilómetros pero que les ha unido la pasión por el teatro.

Popol Vuh, the breath of life, of the Mexican company CIA. Khalil Gibran Cultural Center, Puebla, is a stunning and magnificent spectacle where colors and scenic magnificence cover art audiovisual language of this story. A tribute to the life, the nature that surrounds us and that has allowed our existence. Through the mythology of the Maya, the story takes the viewer on a fascinating journey to the terms of Popol Vuh, the sacred book of the maya.

The gestures of the actors so hypnotic penetrates through our retinas. A world view that reminds us the insignificance of man to nature. However, we were able to land sick with our desire destroyer. Harmony is an obsolete concept, it is not possible coexistence between nature and the ruthless hand of the individual.

A thoughtful proposal by the Latin American CIA. Khalil Gibran Cultural Center, Puebla, which is proud to show the world their cultural legacy that has endured to this day. The exchange of ideas occurred when Peraferrer Martí traveled Mexico and was imbued with the territory and tradition. This is the moment when Martin invited the company to represent their show in Girona. A decision that has enthralled crowds and wanting to know the story. Girona and Mexico, two places separated by thousands of miles but they have been joined by a passion for theater.

La companyia Teatro de la Costa Netanya d'Israel i Girona han fet possible un espectacle fascinant i alhora reflexiu. Es tracta de la coproducció Oh dios!, un elogi al teatre més pur i captivador que no hauria estat possible sense la interpretació de tres grans monstres del teatre. La Planeta s'ha submergit en una sessió introspectiva amb un elogi a la vida i a la creació. Eva, psicòloga de professió, rep una inquietant trucada d'un pacient que li demana desesperadament ajuda. Es tracta de Déu. En un primer moment, Eva se'l pren com un boig que necessita suport psiquiàtric però, a mesura que avança la trama, s'adona que té raó, ell es Déu. No es tracta de cap deliri, davant seu té el creador de l'univers. Cansat de viure, Déu confessa el seu desgast físic i psicològic després de tans anys al servei de les penúries dels humans. Vol morir i no sap com fer-ho. 

Quin sentit té que Déu segueixi vivint si, pel que sembla, l'home ha pres l'hegemonia i governa el món de manera dèspota i egoista?

Sí, és cert que Déu no pensava que les coses arribarien fins aquest punt però, realment, no és el propi caprici de l'individu per assumir el poder el que destrueix el seu entorn en un exercici d'excés i cobdícia? Calia crear un home tan intel·ligent per avançar científica i tecnològicament però que, paral·lelament, s'autoimmolés d'aquesta manera?

Oh dios! convida a la reflexió a través de la metàfora d'un Déu abatut per la força destructora de l'individu. Quin sentit té tot plegat si no som capaços d'estimar el que ens envolta? Un exercici de meditació cabdal per evitar la condemna de la humanitat al seu extermini. 

La compañía Teatro de la Costa Netanya de Israel y Girona han hecho posible un espectáculo fascinante y al mismo tiempo reflexivo. Se trata de la coproducción Oh dios!, Un elogio al teatro más puro y cautivador que no habría sido posible sin la interpretación de tres grandes monstruos del teatro. La Planeta se ha sumergido en una sesión introspectiva con un elogio a la vida ya la creación. Eva, psicóloga de profesión, recibe una inquietante llamada de un paciente que le pide desesperadamente ayuda. Se trata de Dios. En un primer momento, Eva lo toma como un loco que necesita apoyo psiquiátrico, pero a medida que avanza la trama, se da cuenta que tiene razón, él es Dios. No se trata de ninguna delirio, ante ella tiene al creador del universo. Cansado de vivir, Dios confiesa su desgaste físico y psicológico después de tantos años al servicio de las penurias de los humanos. Quiere morir y no sabe cómo hacerlo.

¿Qué sentido tiene que Dios siga viviendo si, al parecer, el hombre ha tomado la hegemonía y gobierna el mundo de manera déspota y egoísta?

Sí, es cierto que Dios no pensaba que las cosas llegarían hasta este punto pero, realmente, no es el propio capricho del individuo para asumir el poder lo que destruye su entorno en un ejercicio de exceso y codicia? Había que crear un hombre tan inteligente para avanzar científica y tecnológicamente pero que, paralelamente, autoinmolan de esta manera?

Oh dios! invita a la reflexión a través de la metáfora de un Dios abatido por la fuerza destructora del individuo. ¿Qué sentido tiene todo esto si no somos capaces de querer lo que nos rodea? Un ejercicio de meditación capital para evitar la condena de la humanidad a su exterminio.

La Costa Theatre Company Netanya Israel and Girona have made possible a fascinating and thoughtful while. It is the co Oh God!, A compliment to pure and captivating theater would not have been possible without the performance of three great monsters of the theater. The Planet has been immersed in a session with a eulogy introspective life and creation. Eva, a psychologist by profession, receives a disturbing call from a patient who desperately asks for help. It's about God. At first, Eva takes it like a madman who need psychiatric support, but as the plot progresses, he realizes that he is right, he is God. There is no delirium, before it has the creator of the universe. Tired of living, God confesses his physical and psychological after so many years of service to the plight of humans. He wants to die and not know how.

What sense is that God will continue living if, apparently, man has taken the hegemony and rule the world in a despotic and selfish?

Yes, it is true that God did not think that things would come to this point but, really, not the whim of the individual self to assume power which destroys its environment in an exercise in excess and greed? We had to create such an intelligent man to advance scientifically and technologically but, in parallel, thus self-immolation?

Oh god! invites reflection through the metaphor of a God killed by the destructive force of the individual. What is it all about if we are unable to want around us? A meditation exercise capital to avoid condemnation of mankind to its extermination.

Del teatre experimental sorgeix un gènere innovador que ha seduït al públic del festival. Es tracta del microteatre, una proposta intimista i renovadora que converteix el teatre en quelcom proper, on el contacte amb un públic reduït és cabdal per mantenir el seu esperit. Enguany, el Museu dels Jueus de Girona ha estat l'espai o, més ben dit, en els espais on es representen sis petites històries de quinze minuts de durada. Entrar al museu representa fer un salt al temps però, aquesta vegada, ha estat encara una experiència més enriquidora. Els actors, que mimen els sentits dels seus espectadors amb delicadesa, assumeixen papers còmics, dramàtics i, fins i tot, realistes. Situacions portades a l'extrem que podrien esdevenir quotidianes. Qui ha dit que renovar el DNI no sigui tota una odissea? Que un viatge dins un tren pugui alterar la tranquilitat d'una parella recentment casada? Que una plaent conversa entre mares i fills de diferents creences es converteixi en una baralla humorística i verbal on el sexe reprimit aclapari els pensaments més extravagants? O que la mort d'un company de classe uneixi els seus amics amb divergències religioses? També l'aflicció hi te cabuda al viure la història d'un amor impossible entre una dona jueva i un home simpatitzant del règim nazi o la pugna entre dos germans desconeguts que viuen en dos móns totalment diferents però que el seu retrobament es fa inevitable quan assisteixen a la lectura de l'herència que els ha deixat el seu difunt pare. Una gran aventura que no seria possible sense la participació d'un gran equip d'actors que, sens dubte, és un aval per refermar l'èxit del festival.

Del teatro experimental surge un género innovador que ha seducido al público del festival. Se trata del microteatro, una propuesta intimista y renovadora que convierte el teatro en algo cercano, donde el contacto con un público reducido es capital para mantener su espíritu. Este año, el Museo de los Judíos de Girona ha sido el espacio o, mejor dicho, los espacios donde se representan seis pequeñas historias de quince minutos de duración. Entrar en el museo representa un salto en el tiempo pero, esta vez, ha sido aún una experiencia más enriquecedora. Los actores, que miman los sentidos de sus espectadores con delicadeza, asumen papeles cómicos, dramáticos e, incluso, realistas. Situaciones llevadas al extremo que podrían convertirse en cotidianas. ¿Quién ha dicho que renovar el DNI no sea toda una odisea? Que un viaje dentro de un tren puede agitar la tranquilidad de una pareja recién casada? Que una placentera conversación entre madres e hijos de diferentes creencias se convierta en una pelea humorística y verbal donde el sexo reprimido abrume los pensamientos más extravagantes? O que la muerte de un compañero de clase una a sus amigos con divergencias religiosas? También la aflicción tiene cabida en el vivir la historia de un amor imposible entre una mujer judía y un hombre simpatizante del régimen nazi o la pugna entre dos hermanos desconocidos que viven en dos mundos totalmente diferentes pero que su reencuentro se hace inevitable cuando asisten a la lectura de la herencia que les ha dejado su difunto padre.Una gran aventura que no sería posible sin la participación de un gran equipo de actores que, sin duda, es un aval para afianzar el éxito del festival.

There is a sort of experimental theater innovator who has to attracted the public festival. This is the micro, intimate and innovative proposal that turns the theater into something close, where contact with a small audience is essential to keep your spirit. This year, the Museum of Jewish Girona has the space or, rather, in areas where they represent six short stories of fifteen minutes. Entering the museum represents a leap in time but this time was even more enriching experience. The actors, who pamper the senses of its viewers delicately assume comedic roles, dramatic and even realistic. Taken to the extreme situations that could become commonplace. Who says ID not renew an odyssey? A journey into a train can turn the wedding into a real ordeal? A nice conversation between mothers and children of different faiths to become a humorous verbal fight where sex repressed thoughts overwhelm most extravagant? Or the death of a classmate with his friends unite religious differences? Affliction also has a place to live the story of an impossible love between a man and a Jewish woman supporter of the Nazi regime and the struggle between two brothers strangers living in totally different worlds but their reunion is inevitable when attend the reading of the legacy that has left his late father. A great adventure would not be possible without the participation of a great team of actors who, no doubt, is a guarantee to secure the success of the festival.

El imbécil és una coproducció de les companyies La Isla (Argentina), Vizconde Producciones (Mèxic) i l'Aula de Teatre de Palafrugell. La fusió entre tres grups de teatre diferents ha aconseguit un resultat magnífic. La simbiosi entre la cultura i la manera de treballar de les companyies llatinoamericanes i la catalana és una mostra de la grandesa del teatre amateur, de les ganes d'experimentar noves formes de fer teatre, de viure'l d'una manera apassionant. Des del primer minut, una tenebrosa penombra submergia l'espectador en una atmosfera tensa, carregada d'odi i temors. El fum que brollava de l'escena ballava al compàs d'uns personatges inquietants i, en tot moment, dissenyats per conferir una trama amarga i dolorosa. Ambientada a  l'Itàlia del segle XIX, un home agonitza pels carrers del poble amb l'única esperança de venjar la mort del seu amic Lulú Pulino, de qui l'han titllat d'imbècil per haver-se suïcidat sense abans lluitar contra l'enemic polític.

Una experiència commovedora que m'ha fascinat fins l'últim instant. Una mostra entusiasta de la constància i el talent artístic que ha cobert d'or l'escenografia i els seus personatges. Un experiment que ha obert les portes a les relacions humanes i que em recorda a l’essència del teatre amateur, a les ganes de col·laborar, provar i viure noves maneres de fer teatre, de relacionar-se amb el món que ens envolta, de propagar l'energia i la importància d'un teatre que arriba a tot al món.

Unes hores abans de començar l'espectacle m'ha rebut tot l'equip per parlar de com ha viscut aquesta experiència. L'origen de l'espectacle el trobem amb la visita del director del Fitag, Martí Peraferrer, a Mèxic. Ell em va parlar de l'existència d'aquest festival i jo li vaig proposar un projecte ambiciós amb un treball conjunt, en aquest cas, amb actors catalans i, a partir d'aquest moment, vam contactar amb l'Aula de Teatre de Palafrugell a qui els va entusiasmar l'idea.

El imbécil es una coproducción de las compañías La Isla (Argentina), El Vizconde Producciones (México) y el Aula de Teatro de Palafrugell. La fusión entre tres grupos de teatro diferentes ha conseguido un resultado magnífico. La simbiosis entre la cultura y la manera de trabajar de las compañías latinoamericanas y la catalana es una muestra de la grandeza del teatro amateur, de las ganas de experimentar nuevas formas de hacer teatro, de vivirlo de una manera apasionante. Desde el primer minuto, una tenebrosa penumbra sumergía al espectador en una atmósfera tensa, cargada de odio y temores. El humo que brotaba de la escena bailaba al compás de unos personajes inquietantes y, en todo momento, diseñados para conferir una trama amarga y dolorosa. Ambientada en la Italia del siglo XIX, un hombre agoniza por las calles del pueblo con la única esperanza de vengar la muerte de su amigo Lulú Pulino, de quienes le han tachado de imbécil por haberse suicidado sin antes luchar contra el enemigo político.

Una experiencia conmovedora que me ha fascinado hasta el último instante. Una muestra entusiasta de la constancia y el talento artístico que ha cubierto de oro la escenografía y sus personajes. Un experimento que ha abierto las puertas a las relaciones humanas y que me recuerda a la esencia del teatro amateur, a las ganas de colaborar, probar y vivir nuevas maneras de hacer teatro, de relacionarse con el mundo que nos rodea, de propagar la energía y la importancia de un teatro que llega a todo el mundo.

Unas horas antes de empezar el espectáculo me ha recibido todo el equipo para hablar de cómo han vivido la experiencia de este espectáculo. El origen lo encontramos con la visita del director del Fitag, Martí Peraferrer, en México. Él me habló de la existencia de este festival y yo le propuse un proyecto ambicioso con un trabajo conjunto, en este caso, con actores catalanes y, a partir de este momento, contactamos con el Aula de Teatro de Palafrugell a quien los entusiasmó esta idea.

The jerk is a coproduction of Companies The Island (Argentina), The Viscount Productions (Mexico) and the Theatre Hall of Palafrugell. The merger between three different theater groups achieved a magnificent result. The symbiosis between culture and the way of working of the Latin American and Catalan companies is a sign of the greatness of amateur theater, the desire to experience new ways of doing theater, live in an exciting. From the first minute, a dark gloom immersed the viewer in a tense atmosphere, full of hate and fear. The smoke rising from the scene dancing to the beat of characters disturbing and, at all times, designed to impart a bitter and painful story. Set in nineteenth-century Italy, a man dying in the streets of the town with the only hope of avenging the death of his friend Lulu Pulino, of those who have labeled a fool to have committed suicide without a fight against political enemy.

A moving experience that I love to the very end. An enthusiastic of constancy and artistic talent that has overlaid the scenery and characters. An experiment that has opened the door to human relationships and that reminds me of the essence of amateur theater, to the desire to cooperate, try and experience new ways of making theater, to relate to the world around us, to spread the energy and the importance of a theater that reaches around the world.

A few hours before the show I received the team to talk about how they have lived the experience of this show. The source can be found by visiting the FITAG director, Martin Peraferrer in Mexico. He told me about the existence of this festival and I had proposed an ambitious project with Catalan and working with actors, from the moment we contacted the Theatre de Palafrugell who was enthusiastic about this idea.

Avui he assistit a l'assaig i posterior representació de L'amant, a mans de la companyia Gespa Teatre de Palamós. L'obra, del dramaturg Harold Pinter, indaga en les relacions de parella des d'una visió totalment intromissiva. L'espectador és convidat a observar en primera persona l'interior d'un menjador de casa. En aquest únic escenari s'hi durà a terme infidelitats i una evident mostra del desgast entre una parella que ja no sent el que sentia, que necessita el contacte carnal d'altres persones. El que des d'un principi sembla un engany, una infidelitat que s'intenta encobrir en tot moment, es dilueix per donar pas a una relació oberta i permissiva. Sarah i Richard decideixen viure una aventura paral·lela, una infidelitat que els complau i que, en tot moment, queda reconeguda per cada un d'ells. A mesura que passen els minuts i les hores al llit dels seus amants, la relació dins les quatre parets que comparteixen els ofega, els reprimeix fins al punt de qüestionarse el sentit del seu matrimoni. Volen saber cada detall de les infidelitats, de qui es tracta, quan i a on es troben...preguntes de les quals les respostes els consumeixen per dins. Richard es mostra fatigat pel pes de la falsedat en què s'ha convertit la seva relació. Es troba abatut, ja no pot suportar més les infidelitats de Sarah i decideix abandonar l'adulteri i li exigeix a ella que també hi posi fi. En canvi, ella, es mostra impassible per convèncer a Richard de seguir amb el joc. Una escenografia acuradament mesurada on cada silenci, mirada, gest i paraula prenen un sentit cabdal per conferir el significat d'aquesta història.

He pogut parlar amb la companyia, que s'ha mostrat orgullosa de participar, per quart any, al Fitag. La companyia, que va néixer fa quasi 50 anys, va sorgir del casal eclesiàstic i, a partir d'aquest moment, es va començar a representar els pastorets i més tard espectacles de diferent temàtica. L'amant és una projecte personal del director del grup el qual admira l'autor de l'obra Harold Pinter. La seva posada en escena ha representat tota una aventura i un repte on els actors han pogut endinsar-se dins una història plena d'odi i passió. De fet, el principal objectiu de la companyia ha estat apropar l'espectador i atorgar-li el paper de voayer per experimentar en primera persona la seva història.

Hoy he asistido al ensayo y posterior representación de El amante, a cargo de la compañía Gespa Teatre de Palamós . La obra, del dramaturgo Harold Pinter, indaga en las relaciones de pareja desde una visión totalmente intromissiva. El espectador es invitado a observar en primera persona el interior de un salón de casa. En este único escenario se llevarán a cabo infidelidades y una evidente muestra del desgaste entre una pareja que ya no siente lo mismo, que necesita el contacto carnal de otras personas. Lo que en un principio parece un engaño, una infidelidad que se intenta encubrir en todo momento, se diluye para dar paso a una relación abierta y permisiva. Sarah y Richard deciden vivir una aventura paralela, una infidelidad que los complace y que, en todo momento, queda reconocida por cada uno de ellos. A medida que pasan los minutos y las horas en la cama de sus amantes la relación entre las cuatro paredes que comparten los ahoga, los reprime hasta el punto de cuestionarse el sentido de su matrimonio. Quieren saber cada detalle de las infidelidades, de quien se trata, cuándo y dónde se encuentran... preguntas de las cuales las respuestas los consumen por dentro. Richard se muestra fatigado por el peso de la falsedad en que se ha convertido su relación. Se encuentra abatido, ya no puede soportar más las infidelidades de Sarah y decide abandonar el adulterio y le exige a ella que también le ponga fin. En cambio, ella se muestra impasible por convencer a Richard de seguir con el juego. Una escenografía cuidadosamente medida donde cada silencio, mirada, gesto y palabra toman un sentido fundamental para conferir el significado de esta historia .

He podido hablar con la compañía, que se ha mostrado orgullosa de participar, por cuarto año, en el Fitag .La compañía, que nació hace casi 50 años, surgió de la centro eclesiástico y, a partir de ese momento, se representaron los Pastorets y más tarde espectáculos de diferente temática. El amante es una proyecto personal del director del grupo el cual admira el autor de la obra Harold Pinter . Su puesta en escena ha representado toda una aventura y un reto donde los actores han podido adentrarse en una historia llena de odio y pasión. De hecho, el principal objetivo de la compañía ha sido acercar al espectador y otorgarle el papel de voayer para experimentar en primera persona su historia .

Today I attended the trial and subsequent representation of the lover, in the hands of Grass Theatre Company Palamos. The play, by playwright Harold Pinter, explores the relationships from a totally intromissiva. The viewer is invited to observe firsthand the inside of a living room. In this scenario only held infidelities and an obvious sign of wear between a couple who no longer feel what I felt, you need the carnal knowledge of others. What from the beginning seems like a cheating, an affair that tries to cover at all times, diluted to make way for an open and permissive. Sarah and Richard decide to live an adventure parallel, an infidelity that pleased and, at all times, is recognized by each of them. As the minutes pass the hours in the bed of her lovers, the relationship between the four walls that share the drowning, the repressed to the point of questioning the meaning of their marriage. They want to know every detail of infidelities, who it is, when and where they are ... questions of which the answers are consumed inside. Richard is shown fatigued by the weight of the falsehood that their relationship has become. It is folded, it can no longer endure Sarah 's infidelity and decides to leave the adultery and demands her to end well. Instead, she was unmoved to convince Richard to continue with the game. A carefully measured scenery where every silence, gaze, gesture and word take a fundamental sense to confer the meaning of this story .

I've spoken to the company , which has proved proud to participate for the fourth year, in the FITAG. The company, which was born almost 50 years, came out of the house church, and from that moment, he began representing the Shepherds and later shows different themes. The lover is a personal project of the director of the group which the author admires the work of Harold Pinter. His staging has represented an adventure and a challenge where the actors were able to get into a story full of hate and passion. In fact, the main objective of the company has been to bring the viewer and give the role of voayer to experience history first hand.

(Fotografia cedida per Irene Roé)

El darrer espectacle que va tancar la jornada d'ahir va ser Contemporani Atzar, de la companyia Som Taiatru de Vilablareix. La seqüencialitat d'històries quotidianes va permetre que l'espectador s’introduís fàcilment dins la representació. La vida de qualsevol de nosaltres era perfectament reproduïda en cada escena, on els personatges interpretaven l'home de carrer.

Les diferents històries expliquen situacions divertides i d'altres que no ho són tant. Des d'una nit de festa que desemboca en tota una declaració d'intencions, passant per un sopar de parelles que es converteix en una crítica voraç a la infidelitat, una senyora gran que entén naps per cols fins a una escenificació de les noves tendències de la moda coneguda com a "choni". Totes elles confereixen una còmica reproducció de les nostres vides que atrau l'atenció del públic pel seu humor però també mostra la cara més deplorable de la societat on la cobdícia condueix l'home a  una banal i trista sensació de poder. La crisi econòmica ha emmalaltit la societat, l'ha empobrit fins a vulnerar els drets de l'individu. Hem viscut una etapa d’esplendorosa i abundant riquesa, on el diner material no era necessari per satisfer els nostres desitjos. El nombre d'hipoteques creixia de manera preocupant mentre que l'artifici en què s'havia convertit la vida de molts ciutadans perdia cada cop més la seva lluïdesa. Pocs anys després, els deutes s'acumulen i els bancs perden diners. No ens queda res, només el sentiment de buidor i el desconcert per no saber com no s'ha pogut evitar aquesta situació. Un relat dur però versemblant. De la rialla a l'aflicció en un obrir i tancar d'ulls.

Una estona abans de la representació, vaig parlar amb la companyia. L'ambient que es respirava entre ells era de complicitat i estima. Per a ells, el teatre representa una via de distracció i divertiment, on les hores passen entre amics i rialles i volen fer-se visibles gràcies amb constància i paciència per crear-se un racó dins el teatre amateur. El grup va sorgir quan van anar a veure el Fitag 2011. Aquella edició els va servir per carregar les piles i encetar un projecte comú que els ha conduit fins a l'actualitat. 

El último espectáculo que cerró la jornada de ayer fue Contemporáneo Azar, de la compañía Somos Taiatru de Vilablareix. La secuencialidad de historias cotidianas permitió que el espectador se introdujera fácilmente dentro de la representación. La vida de cualquiera de nosotros era perfectamente reproducida en cada escena, donde los personajes interpretaban el hombre de la calle.

Las diferentes historias cuentan situaciones divertidas y otras que no lo son tanto. Desde una noche de fiesta que desemboca en toda una declaración de intenciones, pasando por una cena de parejas que se convierte en una crítica voraz a la infidelidad, una señora mayor que no entiende lo que le dicen hasta una escenificación de las nuevas tendencias de la moda conocida como "choni". Todas ellas confieren una cómica reproducción de nuestras vidas que atrae la atención del público por su humor pero también muestra la cara más deplorable de la sociedad donde la codicia conduce al hombre a una banal y triste sensación de poder. La crisis económica ha enfermado la sociedad, la ha empobrecido hasta vulnerar los derechos del individuo. Hemos vivido una etapa de esplendorosa y abundante riqueza, donde el dinero material no era necesario para satisfacer nuestros deseos. El número de hipotecas crecía de manera preocupante mientras que el artificio en que se había convertido la vida de muchos ciudadanos perdía cada vez más su lucidez. Pocos años después, las deudas se acumulan y los bancos pierden dinero. No nos queda nada, sólo el sentimiento de vacío y el desconcierto por no saber cómo no se ha podido evitar esta situación. Un relato duro pero verosímil. De la risa a la aflicción en un abrir y cerrar de ojos.

Un rato antes de la representación, hablé con la compañía. El ambiente que se respiraba entre ellos era de complicidad y afecto. Para ellos, el teatro representa una vía de distracción y divertimento, donde las horas pasan entre amigos y risas y quieren hacerse visibles gracias con constancia y paciencia para crearse un rincón dentro del teatro amateur. El grupo surgió cuando fueron a ver el Fitag 2011. Aquella edición les sirvió para cargar las pilas y empezar un proyecto común que les ha conducido hasta la actualidad.

The last show that closed the day yesterday was Contemporary Azar Taiatru company Vilablareix Us. The everyday stories sequencing allowed the viewer is easily introduced into the representation. The life of any of us was perfectly reproduced in every scene, where the characters interpreted the man in the street.

Different stories have funny situations and others not so much. From a night that ends in a declaration of intent, to a couples dinner becomes a Review voracious infidelity, an elderly lady who understands turnips for sprouts to a performance of the new fashion trends known as "choni". All of them give a comical play of our lives that attracts public attention for its humor but also shows the most deplorable side of society where greed leads man to a banal and sad feeling of power. The economic crisis has sickened society, impoverished to violate individual rights. We have experienced a period of perfect and abundant wealth, where money was necessary material to satisfy our desires. The number of mortgages grew at an alarming rate while the artifice that had turned the lives of many citizens increasingly lost its lucidity. A few years later, the debts accumulate and banks lose money. We have nothing left, just the feeling of emptiness and confusion of not knowing how failed to avoid this situation. A tough but believable story. From laughter to grief in the blink of an eye.

A while before the performance, I spoke with the company. The atmosphere that was felt between them was of complicity and esteem. For them, the theater represents a means of distraction and amusement, where hours pass between friends and laughter and want to be visible thanks to perseverance and patience becoming a corner inside the amateur theater. The group came when they went to see the FITAG 2011. That issue helped them to charge the batteries and start a common project that has led to the present.