(Fotografia cedida per Irene Roé)

El darrer espectacle que va tancar la jornada d'ahir va ser Contemporani Atzar, de la companyia Som Taiatru de Vilablareix. La seqüencialitat d'històries quotidianes va permetre que l'espectador s’introduís fàcilment dins la representació. La vida de qualsevol de nosaltres era perfectament reproduïda en cada escena, on els personatges interpretaven l'home de carrer.

Les diferents històries expliquen situacions divertides i d'altres que no ho són tant. Des d'una nit de festa que desemboca en tota una declaració d'intencions, passant per un sopar de parelles que es converteix en una crítica voraç a la infidelitat, una senyora gran que entén naps per cols fins a una escenificació de les noves tendències de la moda coneguda com a "choni". Totes elles confereixen una còmica reproducció de les nostres vides que atrau l'atenció del públic pel seu humor però també mostra la cara més deplorable de la societat on la cobdícia condueix l'home a  una banal i trista sensació de poder. La crisi econòmica ha emmalaltit la societat, l'ha empobrit fins a vulnerar els drets de l'individu. Hem viscut una etapa d’esplendorosa i abundant riquesa, on el diner material no era necessari per satisfer els nostres desitjos. El nombre d'hipoteques creixia de manera preocupant mentre que l'artifici en què s'havia convertit la vida de molts ciutadans perdia cada cop més la seva lluïdesa. Pocs anys després, els deutes s'acumulen i els bancs perden diners. No ens queda res, només el sentiment de buidor i el desconcert per no saber com no s'ha pogut evitar aquesta situació. Un relat dur però versemblant. De la rialla a l'aflicció en un obrir i tancar d'ulls.

Una estona abans de la representació, vaig parlar amb la companyia. L'ambient que es respirava entre ells era de complicitat i estima. Per a ells, el teatre representa una via de distracció i divertiment, on les hores passen entre amics i rialles i volen fer-se visibles gràcies amb constància i paciència per crear-se un racó dins el teatre amateur. El grup va sorgir quan van anar a veure el Fitag 2011. Aquella edició els va servir per carregar les piles i encetar un projecte comú que els ha conduit fins a l'actualitat. 

El último espectáculo que cerró la jornada de ayer fue Contemporáneo Azar, de la compañía Somos Taiatru de Vilablareix. La secuencialidad de historias cotidianas permitió que el espectador se introdujera fácilmente dentro de la representación. La vida de cualquiera de nosotros era perfectamente reproducida en cada escena, donde los personajes interpretaban el hombre de la calle.

Las diferentes historias cuentan situaciones divertidas y otras que no lo son tanto. Desde una noche de fiesta que desemboca en toda una declaración de intenciones, pasando por una cena de parejas que se convierte en una crítica voraz a la infidelidad, una señora mayor que no entiende lo que le dicen hasta una escenificación de las nuevas tendencias de la moda conocida como "choni". Todas ellas confieren una cómica reproducción de nuestras vidas que atrae la atención del público por su humor pero también muestra la cara más deplorable de la sociedad donde la codicia conduce al hombre a una banal y triste sensación de poder. La crisis económica ha enfermado la sociedad, la ha empobrecido hasta vulnerar los derechos del individuo. Hemos vivido una etapa de esplendorosa y abundante riqueza, donde el dinero material no era necesario para satisfacer nuestros deseos. El número de hipotecas crecía de manera preocupante mientras que el artificio en que se había convertido la vida de muchos ciudadanos perdía cada vez más su lucidez. Pocos años después, las deudas se acumulan y los bancos pierden dinero. No nos queda nada, sólo el sentimiento de vacío y el desconcierto por no saber cómo no se ha podido evitar esta situación. Un relato duro pero verosímil. De la risa a la aflicción en un abrir y cerrar de ojos.

Un rato antes de la representación, hablé con la compañía. El ambiente que se respiraba entre ellos era de complicidad y afecto. Para ellos, el teatro representa una vía de distracción y divertimento, donde las horas pasan entre amigos y risas y quieren hacerse visibles gracias con constancia y paciencia para crearse un rincón dentro del teatro amateur. El grupo surgió cuando fueron a ver el Fitag 2011. Aquella edición les sirvió para cargar las pilas y empezar un proyecto común que les ha conducido hasta la actualidad.

The last show that closed the day yesterday was Contemporary Azar Taiatru company Vilablareix Us. The everyday stories sequencing allowed the viewer is easily introduced into the representation. The life of any of us was perfectly reproduced in every scene, where the characters interpreted the man in the street.

Different stories have funny situations and others not so much. From a night that ends in a declaration of intent, to a couples dinner becomes a Review voracious infidelity, an elderly lady who understands turnips for sprouts to a performance of the new fashion trends known as "choni". All of them give a comical play of our lives that attracts public attention for its humor but also shows the most deplorable side of society where greed leads man to a banal and sad feeling of power. The economic crisis has sickened society, impoverished to violate individual rights. We have experienced a period of perfect and abundant wealth, where money was necessary material to satisfy our desires. The number of mortgages grew at an alarming rate while the artifice that had turned the lives of many citizens increasingly lost its lucidity. A few years later, the debts accumulate and banks lose money. We have nothing left, just the feeling of emptiness and confusion of not knowing how failed to avoid this situation. A tough but believable story. From laughter to grief in the blink of an eye.

A while before the performance, I spoke with the company. The atmosphere that was felt between them was of complicity and esteem. For them, the theater represents a means of distraction and amusement, where hours pass between friends and laughter and want to be visible thanks to perseverance and patience becoming a corner inside the amateur theater. The group came when they went to see the FITAG 2011. That issue helped them to charge the batteries and start a common project that has led to the present.