viernes, 30 de agosto de 2013

(foto cedida per Irene Roé)


Antígona a Nova York, de la companyia figuerenca Tequatre ens apropa a una realitat punyent, dramàtica i malauradament cada vegada més arrelada a la nostra societat. Es tracta dels indigents, de la vida que transcorre paral·lelament a la nostra fútil i decadent existència, d'aquelles persones que han quedat atrapades dins un cercle vertiginós de banalitat i tristesa, vagant pel món desfavorides, absortes per la terrible penúria que els ha tocat viure. La seva quotidianitat es veu abocada a l'estretor i a una mancança efectiva que els afebleix en una aferrissada lluita per la  seva subsistència. Les drogues i l'alcohol són sovint un refugi on amagar-se, que permet evadir-los de la precarietat que els engoleix. La deshumanització, el procés pel qual l'individu perd els seus drets d'estricte necessitat, trastoca qualsevol concepció antropològica i s'ha convertit en un objecte d'estudi i, sobretot, en un fenòmen d'extrema preocupació. Aquesta realitat és un clar indici de l'error humà, d'una absoluta manca de reflexió. Una actitud que fàcilment adoptem la resta d'humans, des de casa, amb un plat a taula mentre observem el món que ens envolta des de la ignorància i ens atrevim a mostrar la nostra nècia superioritat. Els seus dies passen i sovint són objecte d'ignomínia. La crisi econòmica, social i ecològica que ocupa els nostres dies ha originat una nova jerarquia, el nou verí social. La indigència simbolitza la pèrdua de virtuts, valors i ambicions, d'un sostre, una feina, en definitiva, una qualitat de vida que tots mereixem. Antígona a Nova York és un fidel retrat de la indigència, del dia a dia de persones que només els queda un grapat d'andròmines, de cartrons per protegir-se i una vella i pudent manta que els resguardi de les nits més fredes. La bogeria i la drogoaddicció són el resultat més visible de l'aterridor pes que els afligeix com un malson que atrapa els seus somnis amb la convicció que, quan despertin, tot seguirà igual.  



Antígona en Nueva York, de la compañía figuerense Tequatre nos acerca a una realidad desgarradora, dramática y desgraciadamente cada vez más arraigada en nuestra sociedad. Se trata de los indigentes, de la vida que transcurre paralelamente a nuestra fútil y decadente existencia, de aquellas personas que han quedado atrapadas dentro de un círculo vertiginoso de banalidad y tristeza, vagando por el mundo desfavorecidas, absortas por la terrible penuria que los ha tocado vivir  Su cotidianidad se ve abocada a la estrechez y una carencia afectiva que los debilita y los lleva a una enconada lucha por su subsistencia. Las drogas y el alcohol son a menudo un refugio donde esconderse y les permite evadirse de la precariedad que los engulle. La deshumanización , el proceso por el cual el individuo pierde sus derechos de estricta necesidad, trastoca cualquier concepción antropológica y se ha convertido en un objeto de estudio y , sobre todo , de extrema preocupación. Esta realidad es un claro indicio del error humano, de una absoluta falta de reflexión. Una actitud que fácilmente adoptamos el resto de humanos, desde casa, con un plato en la mesa mientras observamos el mundo que nos rodea desde la ignorancia y nos atrevemos a mostrar nuestra necia superioridad. Los días pasan y menudo se recae en el ignominia, en una falta de extrema despreocupación. La crisis económica, social y ecológica que ocupa nuestros días ha originado una nueva jerarquía, el nuevo veneno social. La indigencia simboliza la pérdida de virtudes, valores y aspiraciones, de un techo, un trabajo, en definitiva, una calidad de vida que todos merecemos. Antígona en Nueva York es un fiel retrato de la indigencia, del día a día de personas que sólo les queda un puñado de trastos, de cartones para protegerse y una vieja y maloliente manta que los resguarde de las noches más frías. La locura y la drogadicción son el resultado visible del aterrador peso que los aflige con una pesadilla que atrapa sus sueños con la convicción de que , cuando despierten , todo seguirá igual .




Antigone in New York , the company figuerense Tequatre us closer to a reality harrowing, dramatic and unfortunately more and more ingrained in our society. It is destitute of life that runs parallel to our vain and decadent existence, of those who have been trapped inside a circle spiraling banality and sadness, wandering the world's disadvantaged, absorbed by the terrible hardship that has had to live his daily life is doomed to the narrowness and lack of affection that weakens and leads to a bitter struggle for subsistence. Drugs and alcohol are often a safe place to hide and allows them to escape the insecurity that engulfs them. The dehumanization, the process by which the individual loses his rights of strict necessity , disrupts any anthropological and has become an object of study and, above all, of extreme concern. This fact is a clear indication of human error, a total lack of reflection. An attitude that easily adopt the remaining humans, from home, with a plate on the table as we watch the world around us from ignorance and dare to show our superiority foolish . Days pass and often falls in disgrace in a lack of extreme nonchalance. The economic, social and ecological occupying our days has led to a new hierarchy, the new social poison. Destitution symbolizes the loss of virtues, values ​​and aspirations, shelter, a job, in short, a quality of life that we all deserve. Antigone in New York is a true portrayal of indigence  the daily life of people who are left to a handful of dishes from cartons to protect and smelly old blanket to protect them from the coldest nights. The madness and drug addiction are the visible result of the terrifying weight afflicts them with a nightmare that catches your dreams with the conviction that, when they wake up, nothing will change.

No hay comentarios:

Publicar un comentario